PARTITA EN LA MENOR

“Sr. Arseniev, no ens serà possible tocar el piano per vostè aquesta nit, doncs se n’han trencat
dues cordes en la sessió de tarda i no tenim recanvis. Per contra el nostre pianista és igualment
un consumat flautista, i si vostè accedeix els interpretarà gustosament la Partita en la menor
per a flauta travessera de Johann Sebastian Bach”

Merda, aquesta nit llepo, no hi ha hagut prou amb la sessió de Jazz d’aquesta tarda. Flauta! Fa
anys que no practico, deuen haver pagat una fortuna per la sessió, per que el Director se l’hagi
jugat amb mi... en fi, anem cap a dalt, última planta, Suite Imperial, com se les gasta la gent.

Les onze en punt, som-hi. Hosti, aquestes portes de fusta massissa fan que t’hi deixis els artells.
‘Bona nit Sr. Arseniev, sóc el flautista.’

Encara estan sopant a la terrassa, “bona nit Senyora”, toca esperar a la sala. Menys mal que la
Partita no arriba a quinze minuts, i que no em demanin molts bisos ni altres peces especials,
que vaig rovellat i escàs de repertori.

La dona fa goig, però sense dubte és més gran que ell. Ell mereix un capítol apart: sense afaitar
i cordons deslligats, això sí, la camisa embotonada i la corbata a puesto. Pentinat inexistent, i
això no obstant, desprèn charme.

Em sorprèn no haver vist maletes a l’entrada, aquí tampoc se’n veuen, deuen ser dels que no
les desfan i les tenen al dormitori: en ell seria previsible, però de cap manera en ella.

Què porta el cambrer ara? Stilton amb Porto, aquests si que en saben, tocaria més de gust si
me’n donessin un platet, donaria per bona aquesta embrolla. “Caram! Moltes gràcies
Domènech”, ha estat pensar-hi i tenir una copa a la mà! Bé, intentarem fer un bon paper per
als Senyors.

No coneixia aquesta suite encara, i mira que són anys a l’Hotel. Fa prou justícia al seu nom, és
ampla com les altres però el balcó amb vistes és cert que impressiona, pel que he pogut veure
fins ara. A l’escriptori es veu paperassa, a què deu dedicar-se aquest bon home? No te pinta de
comerciant, esta clar, i tampoc de militar, en canvi, qui sap si estaria planejant envair un país.

Ha arribat l’hora, anem cap allà, en cap cas m’aproparé a la barana, que l’alçada és
considerable i no es qüestió de marejar-se, i menys de rodar a vall. Sí que és bonica la vista, el
port il·luminat i la ciutat als peus.

Res de preàmbuls, un parell d’escales i anem per feina. Això pita bé, encetem l’Allamande.
Modèstia apart, aquesta peça la tinc controlada, no hi ha res com estimar-se-la per reeixir-ne
la interpretació. A més l’Allamande és una bona entrada, espero captar-los de seguida.

No hauria de mirar-la directament, però la Senyora, fa pinta d’estar gaudint. Ell sembla més
retret, i quina pudor que fa la pipa. Molta fumarada, bon senyal.

La veritat és que hauria de tocar la flauta més sovint, no tinc la sensació d’haver perdut gaire
traça en aquest temps, i és un instrument agraït, aquesta de Murray, concretament, va com
una seda. Regal del pare quan estava al Conservatori, encara deu tenir la inscripció per alguna
part, Souvenir d’amitié. Quines coses te el meu pare, jo que soc tan català i que amb prou
feines dic quatre paraules en francès. A més, quantes vegades hauríem anat de copes, ell i jo?
Un parell i gràcies, ni que haguéssim corregut grans aventures junts.

Bé, això sembla que ha anat bé, la dona sembla emocionada, els dos aplaudeixen. Que volen
ara? Jazz? Si que l’hem feta bona, improvisarem una mica.

Això ja s’acaba, el Director m’ha prohibit estar-m’hi més de quaranta-cinc minuts. Última
salutació i cap a casa. Però que fa aquest ara? Perquè vull jo un dibuix? Només em falta que
carregar amb això fins a casa. ‘Moltes gràcies Senyor, molt honorat’, ara resulta que el nostre
amfitrió és artista.

Ja som al lobby, es tracta de desaparèixer. Merda, el Director.

‘Daniel, els Senyors m’han felicitat encaridament, però pel que a mi respecta pots enterrar la
flauta i tornar al piano demà per dinar a la una. I que no et vegi coquetejant amb les clientes.
Què portes sota el braç?’

Desenrotllo i, al carbó, el llac Baikal, i el que sembla... Irkutsk.