Em vaig llevar una estona més tard que el senyal del despertador. Encara gràcies que no em vaig quedar adormit definitivament.
Vaig encendre la ràdio i sonava Manel: ‘...a vegades ens en sortim...’.
La dutxa va ser ràpida doncs feia tard a una reunió important. Em vaig mirar abans d’afaitar-me i vaig veure l’expressió de la derrota.
‘ I a vegades una carambola de sobte ens indica... que ens ensortim’ deia en Guillem Gisbert.
Vaig baixar al bar a prendre cafè assumint lo mal preparada que tenia la cita. Després d’aquesta, sense dubte, m’acomiadaven.
Va ser gran la meva sorpresa, quan vaig trobar la sala de reunions buida.
‘De vegades se’ns baixa la Verge i de sobte ens indica, que ens en sortim’ sonava casualment, al fil musical.
Estarien al despatx del President, més brutal la humiliació.
Però no hi era més que la secretària:
- Ens va comprar una multinacional ahir a ultima hora, els caps són a Paris. Has de reclutar dues persones més i formar el teu equip
La dona va somriure quan en aquell moment em vaig sorprendre cantant en veu baixa i a l’uníson amb el grup:
- I a vegades contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira el que creiem lògic, tot fent evident, que per un moment... ens en sortim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario