LATEX VERSUS MOLLES

Què prefereix vostè: passar per ser un bon amant unes quantes nits a l’any o dormir com un àngel totes elles? La qüestió per un solter ja no tan jove no és intranscendent. Un ja no té l’energia d’abans com per fer gran dispendi, ni l’elasticitat com per escenificar grans postures en qualsevol sofà, taula de cuina, o fins i tot, un cotxe. Diguem que a la meva edat, s’imposa el llit.

Davant d’aquesta tessitura no hi ha dubte que el matalàs de molles és una troballa per físics en certa decadència o al menys no molt treballats. Entenguin-me vostès: degut a una tendinitis de genoll, jo fa mesos que estic parat i no tinc ni el fons ni el to muscular d’altres èpoques. Potser fins i tot tampoc la imaginació, però això ja és un tema de neurones o libido, mal que em pugui pesar. Diguem que l’efecte rebot de les esmentades molles redunda en un gran estalvi d’energia, i ben aprofitat, també en el desenvolupament de noves tècniques amatòries. ‘Creguin-me’, els diria jo si fos venedor de matalassos amb molles.

El cas és que fa poc em vaig traslladar de pis. Per poder cobrar un lloguer prou alt i esgarrapar algun euro més a la meva hipoteca probablement vitalícia, vaig deixar l’anterior pis moblat, i vaig comprar-me un llit nou. Per primer cop en la meva vida, el nou matalàs era de làtex, i haig de dir que mai he dormit millor.

D’altra banda, el meu últim ligue no va semblar molt contenta amb les meves actuacions ara fa unes setmanes, i jo em sentia amb poques forces als braços segons en quina posició. Fins i tot quelcom patòs. Però si jo fos el venedor, els diria: ‘Creguin-me, res no iguala un matalàs de làtex pel descans’. I si jo fos el mateix venedor, el meu pròxim ligue (si és que arriba) diria: ‘Potser si que dormim bé, però jo casi que lligaré amb un faquir amb un llit de punxes,  si cal’.