El Senyor Josep Corbella escrivia la setmana
passada a La Vanguardia que Catalunya no és el bressol de la Humanitat. Explica
que els simis Pau (Pieralopithecus catalaunicus), Lluc (Anoiapithecus
brevirostris) i Jordi (Hispanopithecus laietanus), descoberts per Salvador
Moyà, director de l’ Institut Català de Paleontologia, no van derivar en
l’home, sinó en l’orangutan.
Fa anys que el meu pare em va recomanar la
lectura de El Mono Desnudo de Desmond Morris. El zoòleg anglès és
conegut per haver discernit el comportament humà a partir dels seus antecessors
simis. Encara avui penso en aquell llibre quan, en una determinada situació de
conflicte o malentès, i després d’haver fet autocrítica, no entenc algú.
Les pel·lícules
Gorilas en la niebla, basada en l’experiència de Dian
Fossey, que consagrà la seva vida als goril·les de Ruanda, estudiant-ne els
comportaments en grup i personalitats individuals, i que va morir segurament a
mans de caçadors furtius; Greystoke de Christopher Lambert, quin protagonista
creix feliçment envoltat de grans micos; o el clàssic Tarzán de Johnny Weissmüller, amb el murri Xita, il·lustren totes
elles el civisme dels simis. Fins i tot el ximpanzé del Doctor Morris, Congo,
que pintava i exposava la seva obra en exitoses inauguracions, va vendre un
quadre a Picasso.
Segles i segles de civilitzacions humanes, i molts
pensem que el misteri de la nostra espècie el desxifren millor els micos que
qualsevol de nosaltres. Egipcis, grecs i romans, carolingis, sacro-germànics,
russos o espanyols, per esmentar alguns grans imperis, no han il·luminat tant
el nostre camí com els avantpassats simis.
I tot i que era un torturat, recordin la frase
de Friedrich Nietzsche: ‘ Els micos són massa bons per que l’home en pugui
descendir’. Davant l’actual corrupció política, la hipocresia social, el
lobbying o l’aïllament de l’ermità, els recomano una dosi de saviesa de mico. Al
pas que va la Humanitat, amb dictadors com Gadaffi, presidents com Berlusconi i
gestors com Millet, casi que n’estic ben orgullós de ser bressol d’orangutans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario