Aquests dies han investit el Doctor Valentí
Fuster com a Confrare d’Honor del Cava. És una estratègia excel·lent que els
productes de casa nostra, si són genuïns i de qualitat, s’associïn a
personalitats prestigioses com el Doctor Fuster, que a més és un català
internacional.
Dic genuïns per que el cava és molt nostre des
de fa tants anys, com el champagne és dels francesos. La casa Codorniu
seria la degana dels espumosos catalans amb més de 400 anys d’història. Així
doncs, cadascú te la seva fórmula, però també el seu tarannà.
El champagne, normalment més car, evoca
la moda, el glamour i celebracions més aviat paganes. El nostre cava s’associa
a festes familiars, sovint amb color nadalenc o reminiscències cristianes. És
clar que hi ha excepcions: Freixenet ha seguit el camí de la celebració digna
de Hollywood, i altres cases de cava aporten les seves ampolles als podis de
Formula 1, o del Mundial de Motociclisme.
Les diferencies en l’elaboració d’un i altre no
són tant de mètode com de tipus de raïm, terreny i clima. Com a petit
afeccionat als vins, sempre o casi sempre els he reconegut. Serà que un sap a
Catalunya, i l’altre sap a França.
Pau Gasol, l’arquitecte Toyo Ito, i aquest any
Valentí Fuster, són els primers confrares internacionals. I segur que en
vindran d’altres. Ara que el cava esta reconegut com es mereix, esperem que els
amics francesos, gelosos de les seves tradicions, vegin que hi ha lloc per dos
espumosos a l’hora de celebrar.
Així, esta clar que la separació entre les
celebracions amb un o altre és cosa meva. Però si algun tenista francès guanya
aquest any a Paris, l’alsacià Sebastien Loeb s’imposa al Mundial de Rallies, o el
velocista de raça caucàsica Christophe Lemaitre bat el record d’Usain Bolt...
jo aixecaré doncs una copa de champagne!
No hay comentarios:
Publicar un comentario