De jovenet m’agradaven
molt els Dire Straits, però molt. Avui sé que més enllà d’algunes bones lletres
i el virtuosisme de Mark Knopfler a la guitarra, no van revolucionar la musica
ni molt menys. Tot i així, com és natural, escoltar els Sultans of swing em
transporta a una altra època, que sent passada havia de ser millor, i em
descobreixo somrient.
A finals dels
vuitanta i principis dels noranta jo era més aviat rocker. M’agradaven els esmentats Dire Straits, que eren melòdics
i tranquils. Però també els Led Zeppelin, més durs, i els Pink Floyd, més
abstractes a vegades i progressius en d’altres. Finalment el glam-rock de David Bowie em va
enlluernar, pot ser amb algun retard.
El Brit-Pop em va fer mutar d’estil. Em van
seduir els icònics Blur i Oasis, però també els Pulp, que eren un puntet més
excèntrics. Entre els espanyols, Family i La Buena Vida em transmetien felicitat
melangiosa amb el seu pop suau. Tot i així és cert que encara em cridaven els
Pixies, més sorollosos i també rars. Però al grunge no hi vaig entrar massa; la sobtada mort de Kurt Cobain no
em va animar precisament a seguir-los, i els he apreciat anys després. Als
noranta a les discoteques ballàvem el tecno-pop
de Depeche Mode i New Order, i vam viure l’eclosió de la música electrònica.
Els meus gustos han
estat més eclèctics en la ultima dècada. He escoltat molt cantautor, així com
m’he submergit en la música clàssica rebel·lada al col·legi per un bon
professor. No m’ha abandonat el folk de Dylan, que sempre he tingut present.
També reconec haver descobert Madonna i Morrissey quinze o vint anys després
dels seus inicis.
I avui... els
Manel, els Antonia Font, La Brigada i Mishima, només per esmentar-ne alguns.
Sense dubte una gran alegria per mi, humil melòman amb instints catalanistes. Crec
que retraten molt bé el que som, i fins i tot els exportem! Aquests grups són
el colofó de la banda sonora de la meva vida. I com que espero viure encara uns
quants anys més, deixem-los que evolucionin amb nosaltres, es regenerin, i que
no s’aturin... llarga vida al pop
català!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario