EL PARE MANEL

El pare Manel podria ser excomunicat per col·laborar en un avortament.

Em considero catòlic. No practicant (al menys no massa), però sí de sentiment. Considero que els valors cristians són els meus. Considero que la Catalunya d’avui és fruit de mil anys d’Història cristiana. I també que Espanya sencera i Europa en tenen arrels.

Reconec com a creient però, que l’Església ha comés excessos i fins i tot errors al llarg de dos mil anys. Entre els més lleus, ostentació i distància. El pare Manel en canvi, representa l’Església dels humils, més pròxima, acollidora i social.

Fa poc, el Papa Benet XVI va publicar en una encíclica que l’Església podria obrir-se per qüestionar el celibat. Potser la oferta als clergues anglicans d’acceptar els seus matrimonis, si abracen el catolicisme, va en aquesta línia. Em sembla que també esmentava la possibilitat d’ordenar dones per que puguin dir missa. Tot plegat són bones noticies.

L’avortament no és el tema d’aquest text. Particularment no en tinc una postura definida. D’altra banda els que estan a favor, ja el tenen legalitzat.

En un context de tímida obertura i modernització de l’Església, el pare Manel podria haver escollit una altra emergència que atendre (permetin-me l’expressió). El procés que potser s’estigui endegant necessita de figures mediàtiques com ell. No es pot pretendre resoldre tot de cop, però els indicis de renovació són esperançadors. És el moment d’avançar tots plegats, també els que es senten fora del món cristià.