De petit em vaig fer mal a les cames més d’una
vegada. Ara no recordo si vaig trencar-me ossos, o lligaments al genoll, però
la meva infantesa va estar marcada pel guix, que els meus companys de classe i
jo pintàvem amb ganes.
Una de les vegades que em va tocar fer repòs,
el meu cosí gran em va portar un plec de còmics de Mortadelo y Filemón.
Sempre recordaré aquest detall, per l’empatia que em va demostrar el meu cosí,
i pel descobriment que els còmics van suposar per mi.
Ibañez compleix avui 75 anys. És possible que
jo no hagi llegit cap més còmic seu, des d’aquella època de la meva infantesa.
I és possible que els seus temes fossin més profunds i socials del que un nen
pot apreciar. Tampoc he vist la pel·lícula o pel·lícules que se n’han fet. Però
recordo un humor amable i pròxim. I avui puc dir, si se’m permet el detall prohispànic,
que era un humor reconeixible a Barcelona, Madrid o Sevilla.
Davant d’això tenim Torrente. A la primera
entrega vaig marxar a mitja pel·lícula, i de la resta no tinc més que un record
llunyà de la tercera. Que em perdoni Santiago Segura, que altrament em sembla
una persona amb discurs, i del que conec detalls que demostren gran talent (com
la seva recordada participació al programa ‘Su media naranja’ de Jesús Puente,
abans de ser famós). Però el seu Torrente no ha de ser cap nexe entre els
espanyols. És a dir, entre les nacions que compartim l’Estat espanyol. Al menys
no hauria de ser quelcom que exportéssim. Torrente abunda en el mal gust. M’esgarrifo
quan penso que Hollywood ja fa tres anys que va comprar-ne els drets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario