És un dels meus somnis: entrar en un bar de
barri i que tothom cridi el meu nom a la vegada, en forma de salutació. Tal com
feien amb Norm Peterson del bar Cheers, en la sèrie de TV homònima dels anys 80
i 90. Siguem realistes, jo sóc més aviat reservat, he necessitat anys per
explicar-li a la senyora del restaurant on dino casi cada dia, que soc veí de
Barcelona i tinc dos germans.
Però és la meva timidesa o la Barcelona d’avui
s’ha tornat més impersonal? Analitzem,
d’una banda tenim la immigració llatinoamericana, d’altra la de l’est d’Europa,
en tercer lloc els magrebins, en quart lloc els espanyols arribats als anys
seixanta, i finalment els ‘nadius’ catalans (si això és encara una categoria, o
va quedar definitivament difuminada al segle passat). No em mal interpreteu.
Hem arribat on hem arribat gràcies a tots, immigrants i nadius. Tots junts hem
construït el país. Jo mateix sóc de mare aragonesa arribada a Catalunya en la
infantesa.
Però, es possible que quan arribo a un bar
considerat de barri, no m’atreveixi a dir ‘Bon dia’ al personal a l’entrar,
només per que sóc tímid? O pot ser també què ja no sé quin es el meu públic?
Quantes vegades he saludat en català i el propietari gairebé no m’ha contestat,
per després descobrir-lo enraonant en castellà castís amb un altre client? Què
m’ha de respondre un client magrebí o búlgar que es relaciona en el seu idioma,
i com a molt parla castellà?
La forma de cohesionar una societat com
aquesta és sense dubte la immersió lingüística, que el TC ens vol escatimar. No
sigui que a força de moviment migratori, el català que ha de ser el lligam
entre tots plegats, passi a segon terme, i els catalanoparlants esdevinguem més
reservats encara del que som històricament. Fins i tot el Senyor Blecua, director
de la RAE, hi està d’acord, adduint que el català ha de sobreviure.
Probablement a l’entrar al meu bar de barri,
m’ajudés tenir l’enginy de Norm Peterson per enlluernar els altres fixes amb
una frase amb ganxo després de la salutació. Però com que no el tinc, hauré de
seguir dient tímidament ‘Bona tarda i
bon hora’, i confiar que els nostres polítics redreçaran una mica la situació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario