Es veritat que jo també tinc un costat
tafaner, m’agrada mirar al Facebook les fotos de coneguts i conegudes
(doblement si són maques), i a vegades fins i tot dels desconeguts.
A favor d’aquesta xarxa i el seu joc net, s’ha
de dir que permet a l’interessat discriminar la informació que mostra, de forma
que els més tafaners només podran ser-ho si els deixem.
Però molts consideren el Facebook com la
revista del cor del segle XXI, a més, apte per tots els públics i
protagonistes. Jo mateix, com deia, he tingut aquesta vessant com a usuari que
en sóc, doncs a més de mirar les d’altres també tinc fotos meves al perfil.
Sembla que els jocs, tests i entreteniments
diversos dels primers anys han passat ja a la petita història de l’exitòs
invent. Sembla que tot es redueix ara a fotos i estats en el canal de notícies.
Fins i tot n’estan proliferant els virus que espero que els programadors
aconsegueixin controlar ben aviat. En tot cas es tracta més que mai de potenciar
l’intercanvi de records, sensacions, i inclús coneixements.
D’altra banda el Facebook pot ser un succedani
de la cigarreta clàssica a l’hora de fer una pausa a la feina. Cada dos hores
de concentració ens podem relaxar amb les fotos de l’últim viatge d’algun
usuari conegut, sense haver de visitar-lo a casa seva, a més. La qual cosa és
un mèrit gens menyspreable.
Però sobretot hi ha quelcom que no se li pot
negar a aquesta xarxa: que és el lloc de trobada ideal per amics remots, de les
colònies als estius, d’un viatge fugaç, del primer col·legi, d’un intercanvi
durant l’època universitària... o fins i tot de trobada del ligue
estranger d’un estiu de joventut. En cap altre lloc poden trobar-se (o retrobar-se)
aquests amics o coneguts.
Gràcies, doncs, a la xarxa Facebook.
No hay comentarios:
Publicar un comentario