FAMÍLIA, RELIGIÓ I SOCIETAT

“La religió és vista com a veritable per la gent comuna, com a falsa per la gent intel·ligent, i com a útil per les autoritats”

                                               Sèneca

Jo dec ser gent comuna doncs crec en les religions i tinc clar que no sóc cap autoritat de cap mena. Les religions en general serveixen per ordenar la societat.

La catòlica en concret té com a base per aconseguir aquest ordre a la família. Amb totes les seves variants sorgides a partir de la revolució francesa, amb la separació Estat-Església. Aquestes serien: separació, divorci, parella de fet, família monoparental, família recomposta a partir de una o dos altres trencades, família de pares homosexuals... i fins i tot la no-família, és a dir la solteria.

El quid de la qüestió per mi és no perdre mai el model de família clàssica com a referència per poder desenvolupar amb èxit les seves variants. Si la nostra societat es basa en la família en general (clàssica i variants) ens garantim una societat ordenada i uns valors fixes en el temps.

Això en el ben entès que malgrat els excessos de l’Església  durant la Història, donem per bons els valors que aquesta proposa. Personalment jo no en tinc dubtes.

No sóc un gran coneixedor d’altres religions, però sé que la família com a unitat afectiva i econòmico-social no és patrimoni exclusiu del cristianisme. És simplement que a mi m’agrada el model que el cristianisme catòlic proposa. I això que com a solter a la meva edat jo estic exemplificant fins ara la no-família. Però d’altra banda tinc confiança en el judaisme i el budisme i per descomptat la branca protestant del cristianisme, només per esmentar-ne algunes de les mes populars. Quant a l'Islam, no entenc el tracte que hi rep la dona, pero això es un altre tema.

Així, tinc clar que si en altres temps les autoritats de les nacions o de les religions instrumentalitzaven els credos pel seu propi benefici, ara no crec que sigui així. La nostra societat (és la que conec) ha de ser prou madura per veure que les religions (si són prou elaborades i basades en l’Humanisme) són beneficioses per ella mateixa, més enllà del poder que acumulin les estructures organitzatives d’aquestes o dels Estats que les promoguin.